Sempre en surada

Surant, surant...

...he enllestit els panellets més aviat que les fotos de les vacancetes.

Però m'han sortit tant bons, tant bons..., que ho vull compartir amb tots vosaltres ja! De pressa i de seguida!

He titulat aquest recepta "Panellets Insuperables", així, amb aquesta arrogància i prepotència, perquè us juro que són els millors panellets que he tastat i he fet mai a la vida.

La recepta, evidentment, no és meva, la vaig escoltar en el programa "Tot és possible", de RAC1, en el cotxe, de camí cap a Tarragona. I vaig pensar que estaria bé, per un any, variar la recepta que sempre he fet. La cuinera Mireia Carbó, va explicar tots els secrets per a fer una bona i variada safata de panellets per Tots Sants i a mi m'agradaria molt compartir-la amb tots vosaltres.

La massa-mare consisteix en tant sols tres ingredients: farina d'ametlles, sucre llustre i aigua RES MÉS

Per exemple..., per 1/2 Kg. de farina d'ametlles, hi barrejarem 1/2 Kg. de sucre llustre i hi afegirem 100 g. d'aigua.

Aquesta quantitat ens donarà uns 50 panellets (aprox.) Jo vaig pastar 1kg+1Kg+200g d'aigua i un cop fet el repartiment entre pares, fills, germà i jove, ens han quedat quatre panellets comptats. O sigui que, si sou colla i llaminers, no tingueu por i ja podeu pastar 1,5 Kg. de farina d'ametlles, com a mínim i amb tooooota tranquilitat.

Aquesta massa es pot fer amb dies d'antel·lació. La Mireia Carbó fins i tot va comentar que pot aguantar una setmana.

Barregeu la farina d'ametlles i el sucre llustre en un bol, palangana o estri que tingueu per pastar, hi aboqueu l'aigua i aneu pastant. Al començament potser creieu que la massa és massa "terrosa" i que no us lligarà, però ni cas, i no hi poseu ni una gota més d'aigua. L'aneu treballant i, si us canseu, demaneu reforços, que un cop estiguin fets, ben bé que se'ls fotran tots, els panellets!

Feta la massa-mare, la emboliqueu en paper-film i la deixeu reposar a la nevera (des d'un parell d'horetes, fins a dies, ja us dic) Jo, concretament, la vaig tenir reposant 24 hores.

Ara és hora de plantejar-se les varietats. Jo us aconsello les mateixes que va explicar la Mireia i que han sortit delicioses. No poden faltar els tradicionals panellets de pinyons, però també els podeu fer de taronja, de llimona, de cafè-cafè, de cigaló, de codonyat, de xocolata, de figues al rom, etc.
Quan ja tingueu clar quantes classes de panellets voleu fer, traieu la massa de la nevera, feu amb ella un xurro ben gruixut i el talleu amb tants trossos com varietats de panellets vulgueu fer i escollim la primera, per exemple, els de pinyons:

Feu un xurro amb la massa que heu triat per fer els de pinyons, de la mida d'una llonganissa blanca (+ o -) i amb un ganivet en talleu porcions iguals -d'uns 2 cm- i en feu boletes.

Ara ve la tàctica infal·lible per a que els pinyons quedin ben enganxats al panellet, un al costadet de l'altre, i és la següent: En un bol hi bateu un ou amb rovell i tot i en un altre hi teniu tots els pinyons que preteneu utilitzar. Us mulleu una mica les mans amb l'ou batut, i us les fregueu , agafeu una boleta i la també la fregueu, agafeu un bon grapat de pinyons i fregueu de nou la bola com si li estiguéssiu donant forma un altre cop. Els pinyons que sobrin us aniran caient, però ja veureu com tots s'enganxen que és un goig -les vostres mans també s'enganxaran, és una mica -mooooolt- pringoset, però de tant en tant us les esbandiu i torneu a començar- Aneu distribuint els panellets sobre una safata amb paper d'enfornar i els pinteu lleugerament per sobre amb ou batut.

El forn ha d'estar a tope de temperatura i, malgrat la Mireia aconsella tant sols fornejar la part superior, a mi m'agrada que de baix també quedin un pel dauradets, així que els poso al mig i vigilo fins que agafin el punt daurat que m'agrada.

Si teniu turbo-multifunció, us aconsello que l'utilitzeu perquè així es forneja molt més de pressa.

Pels de codonyat,

Feu un xurro el doble de gruixut que pels de pinyons, hi feu un tall longitudinal per obrir-lo una mica, hi introduïu el codonyat i el tanqueu tornant a donar-li la forma de xurro. El pinteu amb ou i, si us ve de gust, hi podeu posar granet d'ametlla per sobre.
Aquest xurro es forneja sencer perquè així s'evita que el codonyat regalimi. Un cop fred, es talla en porcions de la mida desitjada.

Pels de gra d'ametlles amb xocolata negra:

S'ha de procedir de la mateixa manera que pels de pinyons. Un cop fornejats, es suca la part superior del panellet amb xocolata negra desfeta al microones a la mínima potència, que si no es crema.
Si els poseu a la nevera, la xocolata se solidifica ràpidament. Després els podeu treure.

Pels de cafè, ojo al dato!

Jo no sé a vosaltres, però a mi el gust del "nescafè" als panellets no m'agrada especialment. A part que queden els panellets d'un color tant fosc...!
Atenció! Us quedaran uns panellets de cafè requeteboníssims si a la massa que heu reservat hi poseu 1 culleradeta petitona de cafè molt, normal i corrent -natural, torrefacte o mixt, a la vostra elecció- ho barregeu bé a la massa, feu el xurro i el partiu a porcions iguals, com hem fet amb els de pinyons, granets d'ametlla, etc. Feu boletes que quedin un pèl ovalades i amb la part del ganivet que no talla hi marqueu un tall al mig, simulant un gra de cafè. En cap moment es nota que masteguis cafè.

Els de cigaló es fan igual-igual que el de cafè, però afegint-hi mitja culleradeta petita de brandi, rom, crema de güisqui, anís..., el que vulgueu (no més de mitja, que sinó se us deslligarà la massa) .

Es fa el xurro de la mida d'una llonganissa, com en els altres casos i es parteix en porcions de les que se'n fan boletes. Si voleu les podeu coure així mateix, però jo els vaig donar forma de tasseta. Un cop cuits els vaig emplenar de melmelada de maduixa amb unes gotetes de brandi. També es podria fer una gelatina amb qualsevol licor i posar-ne una porció dintre el forat.

Els de taronja em van resultar sorprenentment deliciosos:

Es ratlla la pell de taronja amb la part més fina del ratllador i s'hi posa una culleradeta de pell de taronja al tros de massa i mitja culleradeta de suc de taronja (no us passeu amb el suc, per allò de que no es deslligui la massa) S'amassa ben bé i es fa el xurro de marres, les particions, les boletes i, si voleu, li podeu donar forma de tarongeta. Ho pinteu amb ou batut i cap al forn!

Pels de llimona es procedeix com en els de taronja, però amb pell i suc de llimona, és clar!

Els doneu forma de llimona -allargats de les puntes- també s'han de pintar amb ou i es forneja fort.

I finalment vaig fer els de figues al rom (que han resultat ser l'estrella dels panellets d'aquest any):

El dia abans vaig posar unes quantes figues seques a remullar en un plat amb rom -just que les cobreixi a la meitat, perquè si queden massa mullades passa allò de que la massa es desfà- Es tallen i es trossegen. La Mireia aconsella procedir com en els panellets de codonyat, però jo em vaig voler arriscar i vaig barrejar la massa amb les figues. Es va deslligar una mica, però no gaire. Vaig poder fer el xurro perfectament. I un cop partides les porcions, vaig donar-los-hi forma de figues de coll-de-dama -o com a mínim ho vaig intentar, jejeje...- i les vaig pintar amb ou batut i, cap al forn!

NOTA: Tingueu en compte que els ingredients a afegir per a fer les varietats, estan mesurats per porcions iguals d'una massa-mare d'un kilo. Si feu una quantitat de massa més gran, les porcions-mare també seràn més grans, amb la qual cosa us hi entrarà més cafè, taronja, llimona, figues, etc.

Si teniu alguna pregunta, ja ho sabeu. Estic aquí, tot i que no ho sembli! :)

Bon profit!

Surant, surant...
...i tot i que ja fa dies que això es comenta, penso que paga molt la pena que aquest video que crec que, llevat d'una errada que clarifica el mateix autor amb el text que figura a sota, està molt ben explicat i informa clarament sobre el tema.

"...un documental de Julián Alterini.

¿Qué se esconde detrás de la gripe porcina?

¿Por qué la insistencia?

operacionpandemia@gmail.com

Realizado en julio del 2009.

(ATENCION: La referencia a la "Campaña de vacunación masiva contra la gripe porcina del año 2009" es un error. En realidad se hace referencia a la campaña de vacunación masiva contra la gripe porcina del año 1976 que tuvo como resultado múltiples muertes y parálisis, siendo, una vez más, Donald Rumsfeld el secretario de defensa del por entonces presidente de EEUU: Gerald Ford.

DISCULPEN LAS MOLESTIAS.) "