Surant, surant...
...el foc ens ha extingit les paraules?
El seu esperit restarà per sempre dintre l'ànima dels Ports.
Van intentar salvar "la vida" i hi van deixar la seva.
Moltes gràcies David Duaigües, Jordi Moré, Jaume Arpa, Ramon Espinet i Pau Costa. Gràcies per sempre a vosaltres i als vostres companys!
Un post molt bonic i un homenatge emocionant per a un esdeveniment tant trist. Totes les morts dolen, però aquestes em sembla que encara més.
ResponEliminaJo també em sumo al teu homenatge. Tinc amics bombers i sovint me'n parlen del risc de la seva feina.
ResponEliminaGràcies a tots ells per la seva labor!!!
Ànims!!!
Es mereixen el nostre homenatge i la nostra gratitud, sens dubte.
ResponEliminaJo també els dono les gràcies!
ResponEliminaCrec que no sóc capaç d'expressar el que sento...
Gràcies a tú també!
I tant, de les coses que es podrien dir, aquesta, la de l'homenatge a aquests joves és el millor que pot dir. Alguna altra cosa que passa pel cap deixaré que la cremi el foc, crec que seria justament insultant.
ResponEliminaUna abraçada.
Pobres, sembla estrany que gaire ningú n'hagi parlat com es fa amb d'altres afers molt menys importants...
ResponEliminaQuin post més emotiu, Trini.
ResponEliminaSobren les paraules.
Trini, quina casualitat! Li faré el petó, no ho dubtis!
ResponEliminaOstres, quin homenatge més maco... M'hi uneixo de tot cor.
ResponEliminaun excelent i preciós homenatge en forma de post.
ResponEliminaEt felicito dintre de la pena. Jo també vaig fer quelcom. A tu han vingut a llegir i a dir-te a mi ... El meu pare era d'Horta de s. Juan -- Crec que en deien molt abans s. Fructuós de la figuereta.
ResponEliminasegons em deia la meva padrina, mestra del poble d'abans de la guerra del 36 i després del 39... Anton.
A part de tot el que es va cremar, hi ha l'afegit d'estes persones que van perdre la vida, vaig posar-me molt trista.
ResponEliminaUn bon homenatge :)