Surant, surant...
"Ànima nocturna, reposa el cos després d'una nit de baralles, corredisses i miols de festeig..., vell com és, la seva figura encara imposa respecte entre tots els seus congèneres i les femelles encara es rendeixen a la seguretat que els dóna poder tenir una cadellada amb els gens forts i resistents d'un mascle com ell. Però les forces s'acaben i sap que ha d'aprofitar totes les hores del dia per procurar-se aliment i un racó ben tranquil i solitari que li proporcioni el descans reparador que tant necessita per a poder enfrontar una pròxima nit d'esbatussades i esgarrinxades de les que sap, molt aviat en sortirà vençut."
Hola Trini, he vist a can Tibau que aquest post sortia a les 12:00 i aquí em tens per dir-te que m'ha agradat molt.
ResponEliminaJo també hi participaré i em ronda pel cap, ara que acabo de publicar un llibre de poesia ;-D , de fer un altre sonet. A veure si me'n surto!
Quin relat més maco! Tinc dues gates, que cada matí m'esperen a l'altra banda de la porta del passadís (hora "mimitos" i omplir el pot del menjar, es clar). Aquest matí, la petita, que al nadal farà un any, no hi era.... Amb la meva filla la hem cridat, doncs era raro, raro que no vingués a buscar les dues raccions del dia.... M'en he anat a la terrassa (visc a un primer) i la he cridat (amb l'ai al cor).... De cop, en un bloc de pisos veí, sento el seu "miau".... patidor i contundent.... Hem baixat, i ens la hem trobat abaix, dins un pati, i s'ha llençat als nostres braços quant deu haver notat que erem la "família".... Em fa por que hi torni i no tinguem tanta sort.... Els gats, a més d'indenpendents, són així: impulsius.... Ara la hem deixat ben mimada i menjada.... Quan torni al migdia a veure qui m'espera.... Un petó i salutacions cordials :)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar de nou
ResponEliminaPobre gatet… M'ha agradat molt com està escrit.
ResponEliminaEi Mac! Sempre estàs al quite, tu, eh? ;)
ResponEliminaGràcies per la visita!
Ostres CRIS, encara rai que l'heu trobada! Els gatetes ja se sàp com són..., no tenen amo ni patró. :)
Gràcies per venir! Una abraçada!
Gràcies P-! el teu escrit és molt original i també m'ha agradat molt! ;)
Per cert, Cris, a migdia ha tornat? Ara estic patint, vès! :-/
ResponEliminaI un aplaudiment dels que un s'hi recrea. Boníssim. Quin relat noia. Amb el que a mi m'agraden els gats... Preciós.
ResponEliminaJo intentaré fer el puntet... M'agradat molt tot el que dius i com ho dius... Quants que se les donen... ho firmarien !! Anton.
Ai, Anton..., vols dir? Hmmm... :-/
ResponEliminaVaig a mirar a veure què has escrit! :)
Doncs no et sabria dir si em fa mania o enveja el gat de la foto.
ResponEliminaVes que no tingui ressaca i tot.
Els gats beuen cubates?
I gintoniquets, Amo, i gintoniquets! uouooooo... marramiau! :-þ
ResponEliminaTrini, perdona, que no havia tornat a passar!! Si, hi era, la mar de refeta, com si res no hagués passat, però l'altra gata, la gran, ara se la olora d'una manera extranya.... no crec que la petita estigui amb el cèl, però, d'aquí uns mesos espero no tenir-te que dir si vols un petit siamès jajajajaaa! Tornaré per aquí, Trini, un plaer.... :)
ResponEliminaEt felicito pel petit conte, Trini!
ResponEliminaAi, el gats, jo els pateixo i també en gaudeixo, però són uns puteros!
Un relat molt bonic i ben escrit. M'ha agradat molt.
ResponEliminaOstres!! Què ben escrit, noia!! Molt bo, de veritat!! :-))
ResponEliminaTrini, preciós relat, guapa.
ResponEliminaEt vaig deixar un comentari al post del teu racó, pensant que era el darrer que havies escrit i crec que no el vas veure.
Petonets, bonica.
És dura la vida post noctem dels gats; rai que la d'aquest ha estat passat pel sedàs d'un petit relat que el comprèn, abans de l'esgotament feliç i final..
ResponEliminajejejeje... Fenice... ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Marta.
Assumpta..., a veure si encara m'ho hauré de creure! ;P
Violeta..., l'acabo de respondre. Moltes gràcies per insistir, ja fa dies que estic en horabaixa i just quan començava a remuntar, m'han fotut un cop de pala que del bac que he fumut, he rebotat i tot! Aviat passarà, però (o almenys això espero)
Gràcies pel teu comentari i la teva visita, Joan! Ja s'han acabat les vacances? Uf! M'hauré de posar al dia, abans no comencin les meves! Un petó.