...he anat veient com un grapat de blogaires de casa bona s'han anat afegint a la idea d'en Xexu d'ensenyar les pròpies finestres que obrim i tanquem tants cops al dia i que ens mantenen en connexió sigui l'hora que sigui.
En el meu afany exhibicionista no he volgut ser menys i us ensenyo la meva finestra -bé..., finestreta- en un raconet petit del menjador de casa on puc estar tranquil·la, controlar si hi ha res a mig coure a la cuina -o cremant-se, de vegades- i escoltar la gent que passa pel carrer, o algun programa de TV.
XD <-- Si l'Assumpta ve, segur que pica! ;)
Mira que em passo per aquí seguint els teus comentaris i em trobo això, mira que bé! Gràcies per ensenyar-nos tu també el teu raconet, que és petit, però està prou bé, no necessites més.
ResponEliminaI escolta, que ho tens molt maco això també, m'agrada aquesta plantilla. Ah, i jo també penso que el facebook és una arma de destrucció massiva, tant de bo algú es dediqui a fer-lo desaparèixer.
Ei Xexu! Ho acabo de penjar ara mateix!
ResponEliminaGràcies a tu per la idea! ;)
Quant a la història "fèisbuc"..., ai Xexu, tant de bo! Li fem budú? jejejej...
És que és es colmoooooo!! ;-))
ResponEliminaCrec que podem dir que el teu raconet és el més ben endreçat de la història dels raconets-finestra :-))
Moníssim!!
quin luxe! i que ordenat!
ResponEliminasempre ho tens aixi?
ai! que be que vius!
:-)
Que acollidor Trini! Jo també penjaré el meu raconet per a compartir-lo!
ResponEliminaQuin raconet més arreglat!!
ResponEliminaNo és que estigui ben endreçat, Assumpta, és que no hi ha lloc per desendreçar gaire, llevat de la lleixeta de baix, que quaaaaaaaaaasi que no es veu ;)
ResponEliminaSi es que no es pot desordenar gaire, kika. Hauries de veure el de la feina. Això sí que és un poema..., bfffff...!
Quines ganes de veure lo teu raconet, Eva! :)
Ai Mireia..., la lleixa de baix, que és la que, sortosament, no es veu, és on tinc els munts de papers per endreçar.
Al menys sabem, per que ho ensenyes, el lloc on vulguis o no penses en nosaltres. Crec que és una CALA preciosa, Ja has vist la meva en Carro de deixalles.
ResponEliminaBuscant el teu e-mail m'ha sortit, millor, m'he assabentat de la teva Monalisa i el seu somriure, sols he començat a mirar, ja hi tornaré.
Amb el que m'agradaria tenir-ne una, però no em veig amb cor... Ja he fet prou amb tot el menejo
Anton.
He posat el Goear,Gràcies,tindrà premi, bé premi dels meus, humil, però ... Res, res.
fa gràcia conèixer els raconets de cadascú... i que bé que estàs connectada a tot arreu i no només ala xarxa.
ResponEliminael meu raconet és una mica inquiet ja que tinc el portatil i vaig d'una banda a l'altra de la casa, soc una mica cul inquiet, però el teu racó està molt bé, tranquilet. abraçada.
ResponEliminaJa veus, amb l'estiu anem obrint portes i finestres.
ResponElimina(diguís el que diguis, envaja de l'ordre)
enveja
ResponEliminaun racó ben maco i acollidor. el meu, a menys que hi passi abans a fer un pèl d'ordre, de moment no té un aspecte "decent". :)
ResponEliminaAi ANTON, quàntes descobertes, eh? ;) No és difícil fer una web, només cal intuició, bones intencions, una miqueta d'html i tenir a prop algú que et solucioni la papeleta quan l'has cagat (jo tinc el meu xurri, jejeje) Mira i remena tant com vulguis, és casa teva. Gràcies, Anton! :)
ResponEliminaHem d'estar per tot, CARME..., no es pot perdre calada! ;)
Gràcies MIA, sí que és tranquil·let perquè la resta se'n van on tenen el seu ordinador o ordinadors i jo em quedo tant ampla. Ah! I a més tinc aire condicionat i tot! :D
Ui que aviat tocarà anar-les tancant, PERE. Però encara falta una mica. ;)
Gràcies ÒSCAR! Potser hauries de negociar amb qui tu saps..., "et porto a mirar UP i després m'ajudes a endreçar l'escriptori!" jejejjee Vols dir que colaria?
Petitet però ja fa el fet jeje.
ResponEliminaOsti jo també crec que el fasebuk és algo dolent dolent jajaja.
Gràcies per ensenyar-mos-ho :)
és que és es colmo!!!! que no sóc l'Assumpta i també he picat! jejeje
ResponEliminaun petonàs i una abraçadassa, guapa!!!!
Trini, bonica, quin luxe de cala que ens explicaves en el teu post anterior. I els records d'infantesa que ens descrius, a mi, personalment, em commouen molt. Tens molt bons records.
ResponEliminaEl teu raconet brilla per la seva senzillesa, ordre i pulcritud. El meu racó és el caos més exasperant que et puguis imaginar.
En fi. Petonets, bonica.
Bajoqueta..., Elur..., Violeta... (sembla un rodolí, jejeje...)
ResponEliminaUs he llegit, però no estava gaire per la feina.
Moltes gràcies per les vostres respectives visites que espero correspondre en breu i una abraçada ben forta.