Surant, surant...
...l'estiu passa i comencen a florir les ganes de bosquejar tot verdejant..., blavejant..., groguejant... i vermellejant per tot arreu, com papallona sobre els colors d'una tardor anhelada i incipient.
És així com un es planteja un bon matí de diumenge encara estival, en canviar el banyador i les xancletes per pantaló curt samarreta i esportives i es decideix a intentar atrapar una mica de l'estiu que se'n va, i un altra mica de la tardor que encara té peresa en desvetllar-se. Pugem a Sant Miquel d'Escornalbou i passegem pel camí dels frares que es continua mostrant acollidor i fresc al visitant que el gaudeix.
Per tots vosaltres..., una estona del camí.
Quins quatre minuts i vint-i-set segons més bonics que ens regales, Trini! Gràcies!
ResponEliminaun petó!
verificació de paraula: andan
Tristesa...d'amor... jamai,jamai ho esborraré...
ResponEliminam'has fet sentir unes sensacions de record que se'n van a molts anys.
Un reportatge que tu, complint amb el camí t'ha degut banyar de tendresa...
Segurament que les peuades se t'han fet amables per que el mirar necessitava avançar, en volia més,captar els entremaliats racons, els senders, les flors,fins anar a posar a la margarida les fulletes blanques que li falten per que alguna fada per la nit ha provat sort i el sàtir l'ha fet marxar... ella esporuguida s'ha refugiat en el casal... Somnis bells amb una tristesa tendra per que tot se'ns esmuny, hores que no tornen, però no volem que desapareguin ... Bon treball.
anton.
Al maig hi vaig anar, a Escornalbou, arran d'un casament… Un bon vídeo, i ben acompanyat musicalment!
ResponEliminaGràcies estimada per fer-me gaudir dels records, visionant les imatges que ens envies. part de la meva humil joventut es va arrossegar per aquests paisatges, la única cosa rica que posseíem aleshores.
ResponEliminaUna abraçada des de 70 Km. d'Escornalbou i l'Argentera.
Mèlich
Un montatge genial , sobre un paisatge sembla ser preciós
ResponEliminaQuina meravella de vídeo, quines imatges més maques ben posades al ritme d'una melodia preciosa i és que, a mi, Chopin em té el cor robat :-)
ResponEliminaGràcies, Trini!
Un vídeo molt bonic. Hi tens molta traça, sempre et queden una preciositat.
ResponEliminaMmmmmm, quin gustet de passeig. El reportatge encomana una pau...no sé com explicar-ho. Molt xulo, bonica. Ueeeeeeeeééé...!!!!
ResponElimina:)
Petonarros.